El Quart Cinturó Sud i una C-17 paral·lela, condicions sine qua non imposades per al BCN World del Motor

El Pla Director Urbanístic de l'entorn del Circuit imposa unes reserves de sòl per a dues autovies que tindrien Granollers com a punt de confluència i al voltant d'aquest "baricentre" es desenvoluparien les diferents peces com el resort turístic o els parcs comercials.

D'aquesta manera, s'activa al Vallès Oriental la polèmica Autovia Orbital, també anomenada Quart Cinturó o Ronda Vallès, imposant els seus primers trams passant per sobre del rebuig que generen i cedint a les pressions de determinats lobbys.

L'Autovia Orbital o Ronda Vallès, un fascicle de la Autovía del Mediterráneo

La "Autovía del Mediterráneo" o A-7, prevista per l'Estat, aniria des l'A2 a les comarques gironines fins al País Valencià, Múrcia i Andalusia seguint un traçat completament paral·lel a l'autopista de peatge AP-7.

A Catalunya, l'A-7 ja té trams construïts com el de Altafulla a Vandellós. A l'àrea de Barcelona l'integrarien trams com l'autovia C-35, el Quart Cinturó i la B-24 entre Molins de Rei i Vilafranca del Penedès.

Als Vallesos, per evitar la connotació negativa de "Quart Cinturó" o "Autovia Orbital" diversos partits i lobbys l'anomenen de cara a l'opinió pública amb l'eufemisme "Ronda Vallès" per suavitzar l'impacte en l'imaginari.

L'autovia C-35: la branca sud del Quart Cinturó prevista per la Generalitat

La Generalitat preveu l'autovia C-35 la opció sud del Quart Cinturó. Així oferiria una alternativa a la proposta del Ministerio de Fomento i alhora acontentaria als lobbys que pressionen perquè es faci. Aquesta autovia es troba ja projectada entre Sant Celoni i Molins travessant el Vallès Oriental i Occidental, en paral·lel a l'AP-7 i la B-30.

El PDU del Circuit l'ha inclòs en el seu planejament perquè la considera condició sine qua non per a la construcció del BCN World del Motor. Alhora, plans i projectes ja redactats per la Generalitat apunten que el traçat sud no descartaria el traçat nord, ja que fins i tot els plans dibuixen enllaços per fer-ne els dos.

La variant de la C-17 com a primera peça encoberta

Una de les primeres peces d'aquesta imposició per trams de l'Autovia Orbital seria la nova autovia C-17 entre Mollet, Granollers i l'Ametlla, una variant en paral·lel amb l'actual via amb la qual distaria sempre menys d'un quilòmetre.

A més d'imposar-se també com a condició sine qua non per a la construcció del BCN World del Motor, diferents lobbys pressionen darrerament per a la seva execució com si es tractés d'una qüestió de caixa o faixa. Un dels motius és la reactivació de l'Autovia Orbital entre Granollers i Terrassa, on la C-17 esdevindria peça d'enllaç principal.
L'autovia C-35, també anonemada Autovia Interpolar del Vallès o Via Interpolar Sud, tindria previst el seu traçat fent un recorregunt pràcticament paral·lel a l'autopista de peatge AP-7 a través de Maçanet de la Selva, Sant Celoni, Granollers, Barberà, Bellaterra, Rubí i Molins de Rei.

En veritat seria una part de l'autovia A-7 que travessaria tota Catalunya: des de l'A-2 i la variant de Llagostera (C-35) a Maçanet de la Selva fins al tram ja construit de l'A-7 al Camp de Tarragona. Aquesta autovia està projectada des de 1976 i des del 2006 s'explicita més clarament al Pla d'Infraestructures de Transport de Catalunya, que fixa aquesta autovia com a Xarxa Transeuropea i que hauria d'estar acabada en menys de 10 anys (2026). Es dóna la circumstància que en menys de 5 anys (2019-2021) finalitzen la majoria de concessions d'Abertis sobre el peatge de l'AP-7, inclosa la del tram La Roca-La Jonquera.
Punt quilomètric 86 de l'autovia C-35 a Vidreres. A Parets se situaria el punt quilomètric 28 i a Molins de Rei el zero.
Tram de la C-35 a l'alçada de Llinars. Aquest tram de l'anomenada "Variant de Cardedeu" es reconvertiria també en autovia.
"Xarxa transeuropea. Eix 2:
  • A-7/N-340: Reconversió a autovia entre el límit amb Castelló i Vilafranca.
  • Nova autovia A7: entre Vilafranca i Sant Celoni.
  • C-35: reconversió en autovia entre Sant Celoni i Maçanet de la Selva.
  • A-2/N-II: reconversió en autovia entre Maçanet de la Selva i la Jonquera.
  • S/C: via marge esquerre del Besòs (accés a Barcelona)"
Pla d'Insfraestructures de Transport de Catalunya (2006)

La C-35: el Quart Cinturó sud projectat per la Generalitat

Opcions del Quart Cinturó segons el Pla Territorial Metropolità (2010). En vermell i blau, els traçats que planeja l'Estat: l'Autovia Orbital o Interpolar Nord. En verd (rondes de Granollers) i groc (autovia C-35), les opcions de traçat que barallava la Generalitat al 2010 per a la Interpolar Sud.
L'Autovia Orbital, Quart Cinturó o Interpolar Nord (B-40) és una polèmica infraestructura prevista des dels 70 que preten executar el Ministeri de Foment com a circumval·lació externa de la regió metropolitana. Davant el fort rebuig que sempre ha trobat des del territori, la Generalitat ha plantejat en diverses ocasions l'autovia C-35 com a traçat sud d'aquesta infraestructura, tal com figura per exemple al Pla Territorial Metropolità.

Traçat ja inclòs en molts planejaments urbanístics municipals

Des del 2006 la Comissió d'Urbanisme ha anat imposant als diferents plans d'ordenació municipal que es presenten la reserva de sòl d'aquesta autovia. Al 2010 la Direcció General de Carreteres ja va realitzar un estudi previ per al tram entre Cardedeu i Parets.

L'autovia C-35 es va trobar amb un entrebanc durant la tramitació del POUM de Granollers: al 2012 el Tribunal Suprem va suspendre el planejament per una demanda contra la reserva de sòl d'aquesta autovia a Palou. Tanmateix, la Generalitat i l'Ajuntament s'han sortit amb la seva: en incloure's després l'autovia també al PDU i en estar aquest pla per sobre dels planejaments locals, l'autovia C-35 a través de Palou s'ha acabat imposant.

Zona de Polinyà on es veu clarament el pas reservat per a l'autovia C-35
Reserva de l'autovia C-35 al seu pas pel nucli de Barberà del Vallès

Una autovia que travessaria pel mig del paratge natural de Gallecs

Una de les parts més controvertides de la branca sud del Quart Cinturó és el seu recorregut a través de l'espai d'interès natural de Gallecs entre Palau-solità i Parets. La conservació d'aquest paratge ha estat resultat de diferents mobilitzacions al territori des de fa mig segle.

Malgrat que al 2009 Gallecs va passar a formar part del PEIN, el Departament de Territori va mantenir la seva posició que l'autovia continués projectada a través d'aquest espai.

Una barrera que dividiria la vila de Parets i el seu eixample

L'autovia C-35 dividiria en dues parts Parets i passaria a tocar de diferents barris com Cal Jardiner, Sot d'en Barriques o l'Escorxador. Després travessaria el riu Tenes i tindria un gran nus amb l'actual C-17 per seguir després el traçat de l'actual C-35 fins a Palou però en format autovia.

Al 2006 l'ajuntament es posicionava en contra de l'autovia interpolar, posició que sembla que ha canviat ara en mostrar-se a favor del PDU.

Impacte directe amb viaductes per sobre de Palou i del riu Congost

La branca sud del Quart Cinturó discorreria de manera elevada en tot el seu nou traçat pel pla de Palou. Des de cada lateral de l'AP-7 hauria de superar de manera elevada amb uns grans viaductes la via del tren de Girona-Portbou, la carretera del Masnou i una rotonda a l'alçada del Camí Ral.

Des d'aquest punt l'autovia interpolar hauria de travessar el riu Congost amb un nou pont per després enfilar la serra de Ponent cap al complex turístic i el nus amb la nova C-17.

Nova gran infraestructura travessant La Roca i Valldoriolf

Si no hi havia prou amb el pas de l'AP-7 i la línia d'alta velocitat, ara s'hi sumaria l'autovia C-35 que discorreria entre Valldoriolf i Santa Agnès en forma de laterals de l'autopista de peatge.

El planejament contempla igualment l'execució de la B-40: segons l'estudi previ de 2010 també es projectaria un nou nus d'enllaç entre el final de la C-60 de Mataró i la continuació de Quart Cinturó cap a Cardedeu i Marata.

Una autovia oculta darrere de desenes d'eufemismes

Laterals de l'AP-7 a Granollers, ronda nord a Sant Celoni o Ronda Vallès a altres punts són alguns dels molts eufemismes amb els que es preten presentar davant l'opinió pública aquesta enorme infraestructura.

És el que es coneix com a estratègia de la gradualitat que fragmenta un mal major per presentar-ho socialment amb menys impacte del que veritablement té. Així es va aplicant a compta-gotes al llarg del temps per evitar el rebuig social que es donaria si es presentés de cop.

Campanyes de rebuig a altres indrets afectats

A Barberà, Cerdanyola i Gallecs aquesta autovia ha generat diferents campanyes de rebuig en els últims anys mentre que a altres zones del Vallès Oriental aquesta infraestructura és totalment desconeguda.

El rerefons: no qüestionar el peatge de l'AP-7 i nou negoci del peatge a l'ombra

L'autovia C-35 o A-7 serviria per evitar tocar els privilegis d'Abertis amb els peatges de l'AP-7, ja que la solució viària més fàcil als problemes que s'atribueixen a les vies actuals seria aixecar la barrera dels peatges. Fàcil sobretot tenint en compte que, per exemple, la concessió del peatge de la Roca del Vallès-La Jonquera finalitza en menys de 5 anys: al 2021, aquest està sobradament amortitzat i té en aquest tram uns índexs de mobilitat per sota de la seva capacitat.

Aquest és un dels motius pels quals determinats grups polítics que responen als interessos de la concessionària pressionen amb força per licitar i executar una autovia paral·lela abans que el debat sobre la conveniència o no del peatge es posi sobre la taula. Això sumat a la nova pràctica de moda dins del gran negoci de l'obra pública de les empreses de l'IBEX-35: amb l'excusa de la crisi i la manca de diners de les administracions executar infraestructures amb peatge a l'ombra per així mantenir el sucós negoci de certes grans fortunes de viure de les arques públiques.
El BCN World del Motor també imposa les bases d'una de les peces "necessàries" per a la seva activitat: una nova autovia de 6 carrils paral·lela a la C-17 que discorreria per la part més alta de la serra que separa la plana del Congost i la Vall del Tenes.

Diferents lobbys pressionen dia sí dia també per executar ràpidament aquesta infraestructura ja que es faria imprescindible per accedir des de Barcelona al complex turístic del BCN World del Motor i als nous parcs comercials com Els Xops-Batzacs. També seria el pas previ per a poder desenvolupar l'autovia interpolar mitjançant un nus d'enllaç.

Tot això sumat a l'ampliació a 6 carrils de la C-17 entre Granollers i l'Ametlla també donaria servei cap a BCN al traçat nord del Quart Cinturó, que es podria complementar amb una altra obra polèmica: l'Autovia del Besòs, que aniria pel marge del riu entre Granollers, Mollet i el Nus de la Trinitat de Barcelona.

Un nus a Mollet i eliminació d'un barri

La nova C-17 es desviaria de l'actual a partir de Mollet conformant una "Y". Els planejaments dibuixen com a solució perquè conflueixin les dues vies una rotonda a l'alçada del Decathlon de Mollet. L'autovia C-17 aniria en forma d'autovia per sobre del barri de la Casilla de Mollet de manera paral·lela a la via del tren de Girona-Porbou fins a enllaçar amb el nou scalèxtric de Montmeló.

Un scalèxtric de fins a 18 carrils a Montmeló

L'actual AP-7 o B-30 a l'alçada de Montmeló té actualment fins a 8 carrils. A aquest se sumarien en forma de laterals els de la nova C-17, a més d'altres vials d'accés i enllaços. Tot plegat, conformarien un scalèxtric on al tronc principal s'arribaria a 18 carrils de circulació, segons els plànols.

Baricentre viari envoltat de nous sectors

A Parets, la segona C-17 i l'autovia interpolar anirien uns 500 paral·leles i tindrien un nus d'enllaç al límit amb Granollers. Aquest serviria d'enllaç principal tant per al BCN World del Motor com per als nous parcs comercials de Granollers i de Parets que es desenvoluparien al peu de la nova autovia.

Trinxament d'un espai natural de Granollers

Juntament amb el nou parc comercial Els Xops-Batzacs, l'autovia C-17 impactaria directament a una de les poques zones naturals que resten al terme municipal de Granollers, principalment el torrent de Can Ninou i la major massa boscosa que resta al municipi: el bosc de Can Ferran. L'Ajuntament de Granollers és conscient d'això però no evita reconèixer-ho: al 2014 va encarregar un estudi per minimitzar les afectacions que mai ha sortit a la llum pública.

Integrada en un pla al servei de les branques nord i sud del Quart Cinturó

La nova autovia C-17 paral·lela a l'actual formar part també del macro-projecte del Quart Cinturó. A la nova construcció se sumaria també l'ampliació a 6 carrils de l'actual carretera entre Granollers i l'Ametlla per així donar cabuda al volum circulatori de l'Autovia Orbital o Quart Cinturó Nord (B-40) cap a la branca sud de Quart Cinturó (C-35) i cap a Barcelona, ja sigui pel marge dret del Besòs (C-17) o per un desdoblament pel marge esquerre.
"Xarxa transeuropea. Eix 2:
  • A-7/N-340: Reconversió a autovia entre el límit amb Castelló i Vilafranca.
  • Nova autovia A7: entre Vilafranca i Sant Celoni.
  • C-35: reconversió en autovia entre Sant Celoni i Maçanet de la Selva.
  • A-2/N-II: reconversió en autovia entre Maçanet de la Selva i la Jonquera.
  • S/C: via marge esquerre del Besòs (accés a Barcelona)"
Pla d'Insfraestructures de Transport de Catalunya (2006)

La demanda infinita de carreteres no és cap solució, sinó la generació de més problemes

Es parteix de la fal·làcia que crear variants i noves autovies rebaixa la mobilitat privada, quan està sobradament demostrat que aquest model l'únic que fa és multiplicar-la: no només es trasllada el problema de lloc sinó que aquest s'agreuja amb la conseqüent generació de noves zones d'activitat.

Aquest és un model de demanda infinita que va generant pedaços que a mig termini no solucionen res. Un exemple clar va ser l'ampliació de 6 a 8 carrils de la B-30 entre Mollet i Barberà com a solució als col·lapses que existien i aquesta ha quedat col·lapsada en menys d'una dècada. El problema de fons no és la manca d'infraestructures sinó un problemàtic model territorial, econòmic i social.

Multiplicació de la mobilitat privada a una àrea ja molt contaminada pel trànsit

A més, la preocupació de fons d'aquest model no és només per una qüestió de mobilitat i embussos sinó també d'altres més greus com la salut pública: la multiplicació del trànsit es produiria en una àrea on actualment la principal causa de la greu contaminació que s'hi pateix és precisament el trànsit privat de les grans infraestructures existents.

Com ens venen la moto: l'estratègia de la gradualitat

Adobant el terreny a través dels mitjans de comunicació

Que la C-17 actual és un problema és notòriament conegut sobretot pel dramatisme que en els darrers temps han propiciat els mitjans de comunicació locals, alentat sobretot per pressions polítiques. És una estratègia de presentar un problema com a més greu del que és per, un cop generat un determinat estat d'opinió, "sortir" després amb una solució que en veritat ja es tenir prevista d'abans.

Anomenar-la pel que no és: variant, ampliació de calçades, desdoblament són alguns dels eufemismes fets servir que eviten tenir clar que són moviments per construir una nova autovia de 6 carrils que discorreria per la part alta de la serra de Ponent mentre l'actual C-17, amb quatre o amb 6 carrils, també continuaria funcionant. Fins i tot, en algun moment s'ha intentat confondre amb una actuació d'obra pública prevista a l'enllaç de Parets entre la C-17 i l'AP-7, que no té res a veure amb aquesta nova infraestructura, una actuació "menor" (amb un cost d'un milió d'euros) si la comparem amb la nova autovia (250 MEur).

Presentar-la a trossos: després d'un període de presentar el problema, la solució que presenten les administracions es mostra a compta-gotes dins de l'estratègia de la gradualitat amb l'objectiu que l'opinió pública no vegi el seu impacte final. Es comença a parlar d'uns possibles laterals de l'AP-7/B-30 sense exposar altres detalls d'aquesta infraestructura.

L'01/02/2016 el tema de portada d'El 9 Nou era els "greus" problemes de la C-17. Un número més tard, el 05/02, "apareix" una "solució".
Article el 04/04/2016 sobre la "solució del tercer carril" on s'explicita al text que no es descarta la nova autovia C-17, de la qual mai es fa cap titular

Parlar d'un problema de trànsit intern mentre s'amaga la causa de fons: el peatge de la Roca

Des dels mitjans de comunicació exposen que els "mals" dels 80.000 vehicles de l'actual C-17 es deuen exclusivament a una qüestió de trànsit intern i de capacitat de la via: es parla que hi ha molts polígons, d'infraestructura obsoleta, d'accessos sense carril d'acceleració... tot plegat sense mencionar en cap moment una causa major que les dades evidencien: l'elevat trànsit del tronc entre Mollet i Granollers té com una de les causes principals el peatge de l'AP-7.

Aproximadament entre 10.000 i 20.000 vehicles utilitzarien cada dia com a rutes alternatives al peatge l'actual carretera C-17 i altres vies de la comarca com al Ronda Sud de Granollers o la carretera de Santa Agnès de Malanyanes, a la Roca.

En tot l'allau informatiu dels últims anys, cap dels lobbys ni institucions han fet cap petició d'eliminar el peatge com a solució i, en canvi, exigeixen costoses infraestructures.

En groc, alternativa principal per evitar el peatge de La Roca en els recorreguts est-oest pel centre de la comarca, que conflueixen amb els recorreguts nord-sud de la C-17 entre Granollers i Mollet.