Un espai principalment turístic i de gran afluència



Mall del Circuit respon principalment a les demandes del lobby que hi ha darrera i que es lucra amb l'actual model de turisme massiu a la ciutat de Barcelona. Es tracta d'un complex basat en el mateix concepte de recinte tancat de shopping turístic que es va iniciar amb La Roca Village, situada a només 7 quilòmetres de distància.

Tindria un ús intensiu tot l'any, amb una activitat lucrativa que seria independent dels esdeveniments del Circuit, tenint en compte que aquesta instal·lació només té 6 dies a l'any d'activitat destacable i que la inversió que cal fer per aquest espai seria enorme. Diverses evidències apunten que s'espera que l'espai tingui una gran afluència de públic i de vehicles permanent, com demostra per exemple l'enorme aparcament soterrani previst de 70.000 m2.

Avinguda amb mínim 2 quilòmetres d'aparadors



Un mall és la denominació anglosaxona de gran centre comercial multiestabliment. Són enormes passadissos o passejos -a l'aire lliure o no- plens d'establiments tant a peu de carrer com a les plantes superiors i inferiors. Una distribució que podríem trobar, per fer-nos una idea, a centres comercials barcelonins com La Maquinista o Glòries.

El Mall del Circuit seria una llarga avinguda de més d'un quilòmetre on es trobarien desenes d'edificacions comercials, cadascuna de fins a 200 metres de llargada i fins a 5 cinc plantes d'alçada. Les plantes baixes sumarien 2.400 metres linials d'aparadors a peu de carrer i a les plantes superiors també s'hi permeten botigues i altres establiments comercials, cadascun de fins a 1.300 metres quadrats.

Cinc vegades més gran que La Roca Village



El Mall del Circuit tindria diferents parts. La part central, el Sector Torre Pardalera, promocionat directament per la Generalitat, tindria una superfície d'11 hectàrees. Aquest sector aniria acompanyat d'altres planejaments limítrofs que també estan inclosos dins del perímetre del PDU, amb els quals sumarien un total de 152.000 m2 per completar el Mall del Circuit. La Roca Village té una superfície de 24.000 m2, és a dir, 5 vegades menor.

Els plans urbanístics de Granollers (Zones d'Establiments Especials - Sector S) i de Montmeló (UPA2) fan referència a completar Torre Pardalera amb terrenys limítrofs. Són terrenys principalment del Parc Industrial Granollers-Montmeló i la part sud del sector Can Riba-Can Ninou, que també formarien part de l'avinguda comercial.


Istinye Park Mall a Turquia, de 242.000 metres quadrats, enfocat exclusivament al turisme de compres de luxe, tal com es ven a la majoria de guies turístiques.
Projecte fallit del mall de luxe de 140.000 m2 dins del projecte Atlantys a Valdebebas (Madrid), projectat per una multinacional anglesa i on l'administració local pretenia aportar més d'un 25% del finançament. El desenvolupament havia d'anar a càrrec de reis del totxo com Metrovacesa.
Villaggio Shopping Mall a Doha (Qatar), de 140.000 m2 que imita l'arquitectura italiana i té fins i tot un canal venecià. El sostre imita el cel.
Típic outdoor mall d'Estats Units a Santa Mònica, Califòrnia.

Multiplicar el filó que La Roca Village suposa per al turisme massiu de BCN

La Generalitat ha projectat aquest macro-espai, el Mall del Circuit, al servei principalment a l'actual model turístic massiu de Barcelona. Ho fa seguint el precedent de La Roca Village, que és una de les principals fonts d'ingressos de les grans empreses que viuen del negoci turístic barceloní. És el que es coneix com a shopping turístic: centres comercials de grans multinacionals creats exclusivament per fomentar cert tipus de turisme massiu a ciutats com Barcelona. Aquests espais s'inclouen en els seus "circuits" o "paquets" turístics amb "atractius" com són els productes de luxe "outlet", destinats fonamentalment a turistes internacionals.
Aquí se suma també el model de pati traster que tenen comarques com el Vallès Oriental: s'ubiquen fora de la ciutat de Barcelona per manca d'espai o preu dels terrenys i, en cap cas, reverteixen en cap tipus de benefici destacable per al territori on es troben. Simplement resten connectats a la ciutat o a l'aeroport amb sistemes de transport directes com autobusos, transfers o taxis per dur als turistes a l'espai i tornar-los després a la capital. Aquests espais esdevenen així enclavaments i bombolles aïllades del seu entorn i encarades gairebé en exclusiva al lucre turístic dels promotors.

Això és exactament el que passa amb La Roca Village: el temple del shopping turístic ha esdevingut un dels majors "atractius" turístics de Catalunya que viu d'esquenes a la comarca: el Vallès Oriental viu només les conseqüències negatives mentre el lucre és per al gran lobby turístic de Barcelona. Grans operadores turístiques i hoteleres de la ciutat de Barcelona que impulsen i promouen un model econòmic que, alhora, esdevé també gentrificador i perjudicial per a la gran majoria d'habitants de la capital barcelonina.
La Roca Village és l'únic atractiu" de fora de Barcelona que sempre apareix als mapes turístics del consorci Turisme de Barcelona, "integrat" com a part del Barcelona Shopping Line.

Ranking "atraccions turístiques" de l'àmbit de Barcelona l'any 2014, segons el consorci Turisme de Barcelona

PUNT TURÍSTICN. TURISTES
La Roca Village3.800.000
Temple de la Sagrada Família3.260.880
Park Güell2.598.732
Monestir de Montserrat 2.395.265
El Born Centre Cultural1.894.400
Aquàrium de Barcelona1.590.420
Museu Futbol Club Barcelona1.530.484
Poble Espanyol1.236.664
Zoo de Barcelona1.057.188
Museu d'Història de Barcelona973.034
La Pedrera 932.356
Casa Batlló930.000
Circuit de Barcelona-Catalunya548.804
Font: Estadístiques de turisme a Barcelona i comarques. Juliol de 2015


D'on traiem que això és un mall?

El propi Pla Director Urbanístic és qui el defineix d'aquesta manera. I també el mencionen explícitament plans d'ordenació anteriors al PDU. Per tant, "algú" ja el tenia previst d'abans de redactar-se el Pla Director Urbanístic. Des de l'any 2005 en aquests planejaments municipals hi trobem referències directes que bategen així el sector: "el mall" en el cas de Granollers i en el cas de Montmeló directament batejat amb nom propi: Mall del Circuit.

Després de trobar durant gairebé una dècada a tota la documentació la denominació de "mall", finalment al PDU s'omiteix deliberadament la paraula (fins i tot quan mencionen els plans abans esmentats) i es canvia per l'eufemisme "bulevard que transita entre plantes baixes d'ús comercial".

"Els terrenys del “mall” definit pel ferrocarril com a eix, i destinats a equipament en sòl urbà, als quals caldria afegir-hi els destinats a aparcament a l’antic sector S, haurien de desenvolupar-se com a Pla de Millora Urbana, en conjunt amb els equivalents de Montmeló."
Text Refòs del POUM de Granollers (2012, originàriament 2006)
"Aquests nous usos podrien situar-se en una espècie de “mall” situat al llarg de la via del ferrocarril, a ambdues bandes d’aquest en el tram immediat al circuit, però també estendre’s parcialment sobre un territori proper i envoltant."
Text Refòs del POUM de Granollers (2012, originàriament 2006)


Captures d'una publicació sobre el POUM Montmeló. Any 2008.

"El Pla proposa dos àmbits d’equipament vinculats al Circuit. (...) El segon correspon als sòls que han de constituir el “Mall del Circuit”. Es tracta d’un àmbit lineal paral·lel a la recta del propi Circuit on es proposa la ubicació d’un nou element arquitectònic capaç d’allotjar equipaments i serveis."
Memòria d'ordenació del POUM de Montmeló (2008)
"PM-06. Pla de Millora Urbana "Mall del Circuit"

(...) Ordenar aquest sector en base a de la seva condició de proximitat amb el Circuit de Catalunya per tal d’aprofitar la potencialitat d’impulsar activitats terciàries i de serveis.
"
POUM de Montmeló (2008)
"La seva ordenació s'estructura al llarg d'un eix per a vehicles i d’un eix per a vianants, entre els quals se situa part de l'aprofitament del sector. La resta de l'aprofitament dóna façana a l’altre costat del vial peatonal, convertint-se aquest en un bulevard que transita entre plantes baixes d'ús comercial"
Memòria del PDU (2016)

Ubicació del Mall del Circuit Ubicació zones i parcel·les del Mall del Circuit. Traçat orientatiu del passeig comercial en base al PDU.
Recreació hipotètica de la part central del Mall del Circuit, en base a plànols d'ordenació orientativa del PDU i a les parcel·les previstes pels planejaments locals


Un gegant parking subterrani per a 5.000 cotxes al dia com a mínim

S'estableix un sostre mínim d'aparcament subterrani de 73.640 m2 al sector Torre Pardalera. En funció del coeficient (de 15 a 20 m2/vehicle) podríem estar parlant d'un mínim de 4.000-5.000 places, que podria donar una idea del volum de mobilitat privada i de dimensions del macro-projecte: l'aparcament subterrani més gran de Catalunya, el de Diagonal Mar, té capacitat per a 5.000 vehicles i, per exemple, el de Mataró Parc, 2.300.

El PDU només estableix aquests 73.000 m2 de sostre mínim, i cap de màxim, pel que la xifra podria ser superior, tot plegat sense comptar amb els volums d'aparcament que sí es permetrien sense limitacions en superfície.

25.000 cotxes al dia a un mall desvinculat dels grans premis del Circuit

El PDU fa referència a que serà un aparcament permanent amb ús tot l'any i no només els 6 dies de curses del Circuit. Això desmenteix la idea que l'activitat que tindria el Mall del Circuit vagi a ser merament puntual i, fins i tot, que estigui vinculada al propi Circuit.

L'estudi de mobilitat del PDU està elaborat per un dels actors que treuen més suc de tota la macro-operació urbanística: el RACC. Per aquest motiu l'estudi elabora xifres a la baixa. Segons l'estudi, el sector Torre Pardalera tindria una afluència mínima de 25.000 viatges al dia.

Un mall amb botigues, hotels, restaurants... a totes cinc plantes

A les fins a 5 plantes superiors de cada edifici que preveu el PDU es permeten els usos comercials, hotelers i de restauració, el que dóna una pista del tipus d'edificacions que es podrien arribar a desenvolupar.

Tot això malgrat la venuda de moto per fer creure el contrari: en la estratègia de cortina de fum, les administracions defineixen el projecte ambiguament (Zona de Serveis i Comercial) i molts cops s'intenta confondre deliberadament aquest sector amb Can Guitet, on és on aniria una presumpta una zona d'oficines. D'aquesta manera s'intenta minimitzar el caire abrumadorament comercial que tindria el Mall del Circuit.

La Generalitat és qui paga el pastís: de moment, més de 60 milions d'euros

El Govern de la Generalitat pretèn que aquest sigui el primer sector del BCN World del Motor a urbanitzar, després del nou heliport permanent que ja es troba en tràmits.

Per aquest motiu el govern de Junts pel Sí ha pretés incloure el Sector Torre Pardalera als pressupostos de la Generalitat, amb una partida inicial de 60,6 milions d'euros, gairebé el doble del pressupost intern del Circuit durant el 2015.

Els terrenys principals són 100% propietat dels ajuntaments

El terrenys del Sector Torre Pardalera, la part central del Mall del Circuit, són de propietat exclusivament municipal. En concret l'Ajuntament de Granollers posseeix el 54% del sector i el de Montmeló el 46%. Una suposició és que per aquesta raó es comptabilitza el Sector Torre Pardalera de manera independent a la resta del Mall del Circuit. El planejament fa referència a que els ajuntaments cedirien aquests terrenys a un concessionari privat sense aclarir.

Encapsulament d'espais naturals i erosió per l'afluència continuada de públic del mall

Un vial de fins a 500 metres de llarg connectaria de manera directa el Mall del Circuit amb el Circuit 2. La passera creuaria per sobre de la carretera Granollers-Montemló, la zona de Can Cabanyes i el riu Congost fins a connectar totes dues peces del BCN World del Motor.

El PDU estableix que passera aniria pressupostàriament a càrrec del Sector Torre Pardalera. Això reforça encara més l'evidència que el Circuit 2 és més un complement de l'oferta d'oci de luxe que preveuria oferir el Mall del Circuit: compra un Louis Vuitton i fes un parell de voltes en un Hummer.


Vial de connexió entre el Mall i el Circuit de Palou passant pel mig d'espais naturals que, alhora, quedarien totalment encaixonats per les noves urbanitzacions i infraestructures.

Tall del corredor biològic que resta entre Gallecs i la Serralada Litoral

El Mall és una de les diverses peces que causaran el tall del corredor biològic directe entre Gallecs i la serralada Litoral -ja actualment molt agredit-, juntament amb el resort turístic, l'autovia C-35 i el Circuit 2.

Alhora, boscos com el de Torre Pardalera o Can Riba, inclosos en diversos catàlegs de patrimoni natural, quedarien definitivament encapsulats per tots cantonts i es convetirien en simples parcs, ja que perdrien tota connectivitat biològica. Aquest tipus de situacions accelera la seva progressiva deforestació i erosió fins a la seva desaparició.

L'esquer del museu fantasma: una cortina de fum pseudo-cultural utilitzada de tant en tant des de fa més de 30 anys

Com en altres macro-operacions urbanístiques especulatives, els promotors del macro-projecte cerquen alguna excusa per així poder imposar la part pel tot: quedar-se 9 parts negatives per una de positiva. Les administracions han tornat a desterrar un altre cop la idea d'una espècie de museu de l'automòbil, anomenat "Espai Motor": una pseudo-equipament per justificar la resta del 90% del Mall del Circuit i que no arriba a ser del 0,17% de tot el PDU.

Alhora, resulta curiós que l'argument del museu associat al món del motor com a excusa per vendre la moto amb macroprojectes en aquesta àrea afectada ja s'ha fet servir en diverses ocasions anteriors en els últims 30 anys.:

De "museu de l'automòbil" a pista de derrapatges amb cotxes de ral·li

La primera va ser una excusa de "toc cultural" de la construcció del Circuit, ja que no era cas que semblés que tot havia de ser fum i soroll. Era l'any 1987 i a les maquetes i els plànols es va situar un "museu del motor", amb el qual les autoritats de l'època mostraven el seu cofoi per aquesta "cirereta cultural" del projecte. En els terrenys on estava previst aquest "equipament" a l'interior del Circuit hi ha actualment una pista del RACC que es fa servir principalment per al negoci d'exhibicions i cursos de derrapatges amb cotxes (drifting).

De "Museu de la Ciència" a polígon industrial de logística

L'excusa del museu es va tornar a reflotar al 1990, en aquesta ocasió per un "toc científic-divulgatiu" que justifiqués el gran polígon que havia de tapar el més ràpidament possible el macro-escàndol del Consorci de la Zona Franca als terrenys del Circuit i als que una dècada més endavant serien el Parc Industrial del Circuit, Can Cabanyes i la Serra de Ponent.

Era el primer intent d'ubicar un megacomplex de turisme i oci a la zona, i les administracions anaven de la mà d'un grup inversor japonès. Calia treure sobre l'opinió pública alguna excusa que servís de promesa que allò tenia algun benefici, en uns anys on tot el que portès el terme "tecnologia" quedava automàticament beneït.

" La sociedad Koyu Kentsetsu proyecta un gran centro recreativo en Montmeló

(...) Aunque las características exactas no están definidas todavía, está previsto incluir atracciones de alta tecnología, más próximas a lo que se puede observar en el Museu de la Ciéncia que en un parque de atracciones típico.
"
La Vanguardia (26/10/1990)
El macro-projecte, sortosament, va quedar en no-res: cap a l'any 2000 el Consorci de la Zona Franca va desenvolupar el Parc Industrial Granollers-Montmeló, on abunden els magatzems logístics. Del "Museu de la Ciència" vallèsà... res de res.

Al 2009, el Museu del Motor de Montmeló va durar 3 mesos

Fa més de 7 anys, al 2009, un local llogat pel Consell Comarcal de 600 metres quadrats situat entre Montmeló i el Circuit va acollir el Espai Tribuna Vallès Motor, a través d'una subvenció de 360.000 euros de la Generalitat.

Als 3 mesos l'expositor va tancar al públic amb l'esfereïdora mitjana de només 3.000 visites: 30 visitants al dia. La inversió era per atraure turisme de fora de la comarca: fora del dia de la inauguració ple d'autoritats i de tres dies de curses, pel museu només van passar només 2.000 visitants en 3 mesos -20 persones/dia de mitjana- i gairebé la meitat dels visitants venien de la mateixa comarca que es pretenia promocionar. Aquest espai mai ha tornat a exposar res més.

Can Riba: la cortina de fum de l'equipament per esdevenir finalment un dels molts establiments comercials del Mall del Circuit

Façana principal de la masia de Can Riba de la Serra (Granollers)


Al Baix Camp, el Cambrils Park Resort van "integrar" dins del macroprojecte la masia Mas Clariana: terrenys qualificats com a equipament però l'activitat és un restaurant privat dins del resort turístic.


"Conservació" de Can Guitet: la façana, perquè estava protegida patrimonialment

La masia de Can Riba: un hotel o un restaurant més del centre de shopping turístic de luxe

Els promotors del PDU situen la finca deliberadament al mapa com si fos un peça urbanística diferent del Mall del Circuit (Sector Can Riba-Can Ninou) per motius de marqueting i per interessos especulatius, ja que per exemple el terrenys no són municipals, sinó privats, i principament de la reparcel·lació qui més es lucraria urbanísticament és el RACC.

Així doncs, tant el presumpte equipament com part de la finca actual esdevindran de facto uns establiments més del Mall del Circuit en qualitat de complement d'oci, tal com reconeix el propi PDU: la masia podria esdevenir un restaurant o un hotel d'alt standing més de tot aquest centre de shopping turístic de luxe:

"un pol d'inici o final de la recta comercial del Sector Torre Pardalera, per la qual cosa, preveu la implantació d'un equipament que, juntament amb la masia existent Can Riba, recolzi el recorregut dels vianants. L’ús per a la masia proposat és el de terciari, prioritàriament restauració i/o cultural."

"El subàmbit de Can Riba reserva una àrea d’equipament a l’altre costat de les vies, com a fita final del bulevard comercial del sector Torre Pardalera, en la parcel·la veïna a la masia existent.
"
Memòria del PDU (2016)
"Ús hoteler:
al subàmbit de Can Ninou, a les parcel·les situades a l’altra banda del vial de nova creació; [Resort Hoteler]
al subàmbit de Can Riba, a la parcel·la conformada a partir de la masia de Can Riba.
"
Memòria del PDU (2016)
A l'únic que estan obligats els promotors respecte Can Riba és a conservar la façana principal de la masia. Aquí ens podríem trobar el mateix cas que la masia de Can Guitet de Montmeló, on tal com obligava la normativa sí es va conservar la façana però no pas la resta de l'edifici, deixant com a llegat un "monument" de mal gust enmig d'un descampat.

Vendre una falsa demanda: ja hi ha una desena de museus del motor a Catalunya

Tenint en compte tots els antecedents esmentats en 30 anys, la credibilitat que es refloti la idea d'un presumpte museu és raonable posar-la en dubte. I més tenint en compte que ja existeixen a Catalunya més d'una desena de museus dedicats a l'automoció, dos d'ells del Museu de la Ciència i la Tècnica de Catalunya, per la qual cosa queda descartat aquest presumpte equipament com una necessitat real.

A una hectàrea de la meitat sud de la finca de Can Riba el PDU dibuixa un terreny amb la qualificació de "A2-Equipaments" però sense cap detall més. Cal tenir en compte que dins d'aquest epígraf amb la normativa a la mà es pot encabir en la parcel·la, per fer-nos una idea, des d'un ambulatori a una discoteca i que no necessàriament són terrenys d'una administració pública.

Qui paga l'ànec és l'Ajuntament de Granollers

Qui està pagant de moment aquesta operació per justificar el Mall del Circuit és l'Ajuntament de Granollers. Aquest consistori ja ha destinat 500.000 euros de les seves arques municipals, part dels quals per encarregar a una consultoria un estudi sobre les possibilitats de fer pseudo-museu en aquest espai.

A l'esquerra: finca de Can Riba de la Serra. En vermell la masia principal.
A la dreta: plànol d'ordenació del PDU, en groc la part nord de l'avigunda comercial del Mall del Circuit.