«És un pla d'impuls econòmic»

Presenten un pla urbanístic com si fos un pla de desenvolupament econòmic, quan aquest segon no existeix: primer urbanitzar i després ja veure què hi aterra. Es ven a l'opinió pública com a presumpta "solució econòmica" quan els fets han evidenciat sempre el contrari.

És a dir, es continua amb la pràctica d'abans de la crisi de fer confondre a l'opinió pública que urbanitzar és sinònim de "generar economia", un paradigma inculcat durant els 70-90 totalment desfassat que va generar una bombolla immobiliària de conseqüències socials nefastes. Es demana un enèssim acte de fe en aquests macroprojectes com si no s'hagués après res del passat i de la crisi econòmica.

A més, es juga amb la manca d'informació general sobre altres projectes similars o en els quals es van fer servir els mateixos arguments. Ja sigui perquè es proposa crear el que ja s'ha creat o es parla generalment de possibilitats que després es demostra que no eren tan possibles.

«És un pla industrial i tecnològic del motor»

Els impulsors, principalment els ajuntaments, presenten de cara al territori un pla urbanístic destinat al turisme i el comerç com si es tractés d'un pla urbanístic industrial per intentar diluir la més que probable impopularitat i oposició.

El contraposició, la pròpia Generalitat reconeix que no està projectant al Vallès Oriental cap Pla Urbanístic de caràcter "industrial" o "tecnològic" vinculat al motor. En tot cas, el veritable PDU de la indústria del motor l'està projectat al Baix Llobregat Nord, no al Vallès Oriental.

La única part del macro-projecte que podria tenir alguna mena de remota relació amb una economia que no sigui la del turisme, oci i comerç és districte d'oficines de Can Guitet de Montmeló i Parets, que no representa ni un 2% de tot el pla urbanístic. És aquí on s'agafen les administracions, sobretot la de Granollers, per obviar el 98% restant.

«Ja no queda als voltants sòl urbanitzat on ubicar activitat econòmica»

Presenten la "necessitat" d'un pla urbanístic com si solucionés alguna mena de mancança a la comarca de sòl per a activitats "econòmiques", mentre ja d'entrada mirant a la comarca i a l'entorn immediat del Circuit hi ha sòl industrial de sobres i amb baixa demanda, sobretot arran de la crisi.

Si l'interès fos incentivar la instal·lació de certa activitat a la zona ja s'hauria començat amb altres tipus iniciatives públiques sobre polígons ja existents, no amb un pla urbanístic sobre territori sense urbanitzar. I més encara si hi existís una demanda real, cosa que no s'evidencia pel tipus d'activitat que existeix actualment als voltants.

Aquesta necessitat, però, perd sentit quan parlem d'una indústria com és la del motor, totalment globalitzada i on el que menys importa és la ubicació, és a dir, la proximitat al Circuit no és cap necessitat per a aquesta indústria. Si mirem altres casos, els clústers del motor són merament econòmics, no geogràfics.

«El Circuit genera negoci al seu voltant»

Si el genera no deu ser al seu voltant geogràficament. A Catalunya els principals beneficiaris del Circuit són grans fortunes que fan negoci amb l'actual model turístic de la ciutat de Barcelona, com ho fan amb exemples com La Roca Village. Es posen en evidència quan calculen que l'impacte indirecte a l'any del Circuit són 300 milions d'euros, que és una xifra idèntica a la que calculen pels 3 dies del Mobile World Congress per al sector hoteler de Barcelona ciutat. El Circuit o la Roca Village són peces d'un model de pati traster que han viscut històricament d'esquenes al territori on estan.

Comparativament a la comarca l'impacte turístic del Circuit és a la pràctica anecdòtic. A més, la majoria de presumptes "llocs de treball" que genera la instal·lació són totalment temporals -de 2 a 6 dies a l'any- i, si examinem les evidències, en 25 anys el Circuit no ha atret històricament cap mena d'activitat industrial destacada al seu voltant que tingui relació directa amb la instal·lació.

«Generarà llocs de treball»

Les administracions tenen infinites maneres de generar llocs de treball. La qüestió és si totes les maneres són adequades i a qualsevol preu, sobretot si han de passar per fer una gegantina inversió i malbaratament de recursos quan aquests suposats llocs de treball no estan ni tan sols mínimament garantits. A més, en el remot cas de desenvolupar-se, un projecte com el BCN World del Motor suposaria sobretot llocs de treball efímers i de baixa qualitat.

No hi ha un pla econòmic, els càlculs que fan són brindis al sol i es presenta aquest projecte com l'única forma que té la comarca per generar feina, a caixa o faixa.

Hi ha infinitat d'alternatives per donar feina a la gent i de generar models econòmics que no els calen passar per aquest tipus de macro-projectes, i més a una comarca tan diversificada econòmicament com la nostra.

«Es preveu protegir espais de qualsevol agressió»

S'arriba a parlar deliberadament, per exemple, de "sòl no urbanitzable" com a sinònim d'espai protegit, o de "usos de servei/equipament" com si es tractés d'un equipament social o destinat al públic. Fins i tot als espais "no urbanitzables" d'aquest pla urbanístic hi ha previstes activitats que poden agredir el territori i generar efectes negatius, com és dels espais destinats al circuit annex lúdic o els circuits de terra de la serra de Ponent.

Sovint les administracions basen aquestes afirmacions en diferents paranys de les pròpies lleis urbanístiques actuals per confondre a l'opinió pública, òbviament no familiaritzada amb tot aquest entramat legalista. És més, pel que interessa les coses són el que posa al paper, pel que interessa el que pretenen interpretar.